Avui a la classe de seminari hem vist un vídeo que tractava sobre diferents escoles en diferents països d'Europa, com Berlín.
Escoles on els professors conviuen amb diversitat de nens i on també col·laboren els pares per tal que els nens es sentin més confiats.
Ara citaré algunes informacions que m'han sobtat d'aquest vídeo:
-Nen somalí que pateix estrés a causa de problemes familiars, li costa dormir a l'escola a no ser que la mare li canti una cançó de bressol, com que la mare no pot estar allà cada dia decideixen gravar-li en un cassette aquesta cançó per tal que el nen aconsegueixi agafar son.
-"La educació no és només de la mare". El pare al igual que la mare té responsabilitats que ha d'assumir per tal que els dos participin en l'evolució del nen.
-M'ha impressionat com aquests nens des de ben petitets ja aprenen diferents idiomes ja que les educadores els llegeixen contes mentre els hi expliquen en un altre idioma, etc.
-Cal mantenir un espai "hogareño". S'ha de fer el possible per tal que els nens estableixin confiança amb els altres, amb els educadors i amb l'escola.
-No fa falta comprar joguines que costin una fortuna; els nens tant petits han d'explorar, mastegar, menjar, tocar... i amb qualsevol cosa ja experimenten.
-El professor de música ha de saber transmetre als alumnes que "la música és expressió de sentiments".
-Els educadors hem de donar-nos conte de la desigualtat, aconseguir que els alumnes siguin forts i surtin en defensa dels seus drets.
-En aquestes escoles els grups no són tancats, no estan dividits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario