Refranys/ Ull i orella fan bona parella

Avui a la classe de comunicació oral, escrita i digital la nostra professora Roser l'ha començada dictant-nos uns refranys molt interessants:

Qui llengua té
a Roma va.

Parlant
la gent s'entén.

Qui s'espera
es desespera.

Tal faràs
tal trobaràs.

Sense menjar
no es pot viure.

Qui presum
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopa,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit
no té el seny gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Mars ventós i abril plujós,
tornen l'home rabiós.

Qui no s'arrisca,
no pisca.

Qui vol presumir,
ha de patir.

Qui t'entengui,
que et compri.

No hi ha any,
sense refrany.

Hem barrejat els refranys per tal d'aconseguir de nous; agafant la primera la línia amb una segona...començant amb una segona i acabant amb una primera...
Els meus resultat ha estat el següent:

Qui s'espera,
ha de patir.

Sense menjar,
no es pot viure.

Sense menjar,
fins a la sepultura.

Qui menja sopa,
no té el seny gaire eixerit.

Dins del pot petit,
no es pot viure.

Qui s'espera,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
ha de patir.

Tornen l'home rabiós,
fins a la sepultura.


Cada alumne a llegit els seus refranys i hi havien alguns molt divertits i creatius.

Després d'acabar amb el tema refranys han sortit 4 persones a recitar una poesia del llibre Poesies amb suc(entre elles jo) i 4 més que han recitat els poemes elaborats a partir de la pràctica d'anar a la biblioteca i agafar diferents línies de diferents llibres.

Poesia que he recitat: La tinta.

És massa negra, la tinta,
per escriure
coses tendres
com les que voldria dir...
i la vermella és tan plena
de foc o sang, que escriuria
mots que podrien ferir.
Val més que paris l'orella,
i escolta'm si em vols oir.

Joana Raspall


Després de recitar les 8 persones i comentar aspectes importants sobre com passar el torn a la següent persona, on situar-se, d'esquenes...etc. La professora ens ha passat unes diapositives amb el títol: Ull i orella fan bona parella, un territori de poesia visual, territori subtil, emocional...
on calien destacar quatre aspectes importants: alliberada, concentrada, universal, lúdica.

Cada diapositiva amb el seu poema visual era interessant ja que he aprés que hi han moltes formes d'expressar poesia i no només amb la tipica d'agafar un paper i posar-hi línies amb sentit, ritme i centrant-la, sinó que es pot fer poesia jugant amb les mides de les lletres, amb la forma de posar-la al paper, amb el contorn de objecte o cosa de la qual es parla al poema...etc.

Hem vist unes poesis de Pablo Neruda que m'han agradat molt i ara escric les que més m'han impactat:

Si he muerto y no me he dado cuenta
a quién le pregunto la hora?

Dime, la rosa está desnuda
o solo tiene ese vestido?

Hay algo más triste en el mundo
que un tren inmóvil en la lluvia?

Es verdad que las esperanzas
deben regarse con rocío?

Las lágrimas que no se lloran
esperan en pequeños ríos.

Fem un gelat!

Ahir a la classe de plàstica vam treballar altre vegada amb el fang.
Vam elaborar un gelat de fang quan la professora Georgina va acabar de donar-nos unes quantes pinzellades sobre quins materials utilitzar, com utilitzar-los, aspectes importants sobre el fang...etc.
A partir d'aquí cadascú ha començat a construir el seu propi gelat.
Aquesta experiència ha sigut molt original i realista, també creativa en poder fer el que volguessis (encara que personalment al principi la incertesa s'apoderava de mi i no sabia per on començar).

Què aprén el nen amb aquesta experiència?

* Textures: fang en pols, tou, amb pedres, blanc (més dúctil)...
* Estats del fang: calent, fred, moll, pols, viscós i pastós...
* Diferència de colors.
* Treballar una mateixa cosa en diferents mides ( per exemple una bola de gelat).
* Dins/fora, a sobre/a sota...
* Punts de vista.
* Estris i utilització d'aquests, com: xeringues, pals, ratlladors, espàtules...


En el gelat hi ha hagut gent que li ha posat complements per tal de cridar l'atenció del públic, de fer-lo destacar, de dignificar-lo.
En el moment d'exposar-lo sobre les vitrines del passadís he posat sota la copa un paper del color vermell per tal de fer-lo destacar i dignificar-lo, com ja he dit.
Mentre feiem aquest gelat a moltes de nosaltres ens venien records de la infància, de l'estiu... i podiem sentir l'olor d'algún fang com el blanc (ciment), i el fang de pedres (olor a metall).


Hem après diferents recursos per tal de treballar correctament amb el fang com:

* Paper amb fang en pols (per tal que si posàvem boletes sobre aquest s'aguantessis).
* Apareixen esquerdes si hi posem algun material dins del fang ja que en assecar-se perd volum.
* El fang quan s'asseca canvia de color.
* És important treballar el fang en diferents espais i posicions corporals.
* El fang pot ser una cosa efímera ( es fa i es desfà el mateix dia).
* etc



M'ha agradat molt treballar amb aquesta textura, ha estat una activitat lúdica i a més hem après molt sobre aquest material que és interessant treballar amb els nens.



Fotografies del meu gelat:

Treball vikipèdia i valoració

El meu grup i jo vam crear una aportació nova al Vikipèdia "Necessitats educatives especials".
Les components del grup som: Silvia de Dios, Marta Muñoz i jo, les quals hem creat un compte comú amb el nom d'usuari: silviadb.
La component del grup, Silvia va fer la seva aportació que va consistir en definir el nostre tema.
La Marta va aportar la integració, raons i objectius.
I jo vaig aportar les joguines per a nens i nens segons la seva discapacitat: visual, auditiva o motora.



Aquest treball m'ha semblat força interessant.
Sabia que existia l'enciclopèdia vikipèdia, i alguna vegada hi havia realitzat alguna recerca, però mai m'havia parat a aprofundir en aquesta. Ara ja en sé més, i crec que està molt ben dissenyada, és bo que tothom hi pugui col·laborar, escriure, reescriure, discutir amb els demés usuaris...per tal d'aportar una informació a molta gent.
Ha sigut també molt interessant el fet d'aprendre a enllaçar tant internament com externament.
Qualsevol barbarisme que s'escrigui serà esborrat, totes les aportacions s'han d'escriure seguint el llibre d'estil de la vikipèdia.


Aquí podreu veure les diferents aportacions que hem fet al Vikipèdia.

Es busquen

Es busquen dos ulls per Mataró
dos ulls espavilats
que miren a tots costats.

Artistes i esportistes,
s'emocionen amb la melodia d'un violí
i somriuen quan veuen un partit de voleibol.

Són verds com l'esmeralda,
bonics i xerraires,
atents, oberts,
i ben desperts.

Ajuda'm a trobar-los
perquè la seva portadora
els necessita i enyora.

TAN SOLO TU. CAMILIA.

Primer m'he baixat aquest programa per tal d'elaborar la pràctica.

Quan ja tenia l'audacity he obert una cançó mp3 "tan solo tu" de Camilia i l'he retallat a un minut. Seguidament he seleccionat un tros de la cançó i l'he silenciat per tal de poder gravar amb la meva veu i un micròfon les paraules "solo tu" afegint-hi un fading inicial i final per tal de baixar el volum de la música i fer entrar la meva veu.

Per finalitzar m'he creat un compte a la web: www.goear.com he pujat la meva cançó per tal d'adquirir el codi EMBED i aquest l'he enganxat a una nova entrada del meu bloc.
D'aquesta manera ara tothom que entri al meu bloc podrà escoltar aquesta cançó.

L'art de saber escoltar

Hi ha, en tercer lloc, el temps de la resposta. La resposta de qualitat només pot realitzar-se si va precedida d'una escolta de qualitat. (...) La resposta intel·ligent és pausada i complexa, avalua els matisos i les variables que hi ha en joc i no cau en la trampa de la provocació o de la ferida que l'altre ens hagi causat amb els seus comentaris.


En una conversa amb algú només hi haurà una bona comunicació quan hi hagi una mútua comprensió, una autèntica escolta.
En el moment de la resposta quan es contesta sense comprendre a l'altre no hi ha comunicació, sinó malentesos .
Estem acostumats en una conversació sobre tot en una discussió, a no deixar acabar de parlar a l'altre perquè alguna cosa que ha dit no ens a agradat gens i així provoquem una gran incomunicació ja que nos ens escoltem verdaderament.
La comprensió no és un treball gens fàcil ni ràpid, cal tenir molta paciència per aprendre, necessitem temps per comprendre el missatge de l'altre, assimilar-lo i contestar amb franquesa.



Fragment extret del capítol 3 "Prendre's temps" del llibre "L'art de saber escoltar".

La meva impressora

La meva impressora, la pobra està potxa
li demano paraules i em fa florindangues
li demano i em treu ratlles;
agafa paper per la boca
i se'l queda arrugat a la popa.
La pobra impressora no té memòria:
és una màquina culona que fa el que se li endoga.

Cinta Mulet

Les tres vetlletes

La Roser Ros ens va explicar el conte de les tres velletes, les quals tenien un nas que els arribava fins a la barbeta.
Eren les següents:

Aquestes tres velletes van sempre muntades a cavall de manera que la gent les por entendre, pensar...etc.

L'oïda és la més vella de les tres i la més tímida, i de vegades quan vol es deixa portar per estímuls inconscientment. És tan tímida tan tímida i capritxosa que no podria viure sense la memòria.
Aquesta aprofita algunes coses de l'oïda, les que més li fan curiositat i li criden l'atenció. La memòria és molt familiar i per aquesta raó no surt mai de casa, no li agrada ensenyar-se i necessita de la veu per aquest motiu.
La veu és la més exterior de les tres. Utilitza al llenguatge per poder comunicar a l'exterior el que la memòria li indica.
Aquesta veu es necessita d'un aparell fonador en un cos per existir.

Aplaudir?

Regalant la mirada amb la mà

Cal aplaudir quan algú recita un poema?
Això agrada als emissors?

Avui a la classe de comunicació hem reflexionat sobre això, ja que sempre que alguns alumnes reciten a classe un poema, el públic aplaudeix.
Bàsicament l'aplaudiment ve donat per la televisió, estem acostumats a utilitzar aquest mètode quan algú ens parla en públic.
Hi ha gent que això no li agrada gens, altres diuen que els reconforta, que els relaxa...

Quan aplaudim estem regalant la paraula a la següent persona, i aquesta després dels aplaudiments sap que li toca recitar.
Altres formes de regalar la paraula?
Amb la mà, amb una mini reverència... però crec que la que queda millor i la més sencilla és passar la paraula amb "la mirada".

Relacions a destacar

ESCOLTAR/SENTIR
MIRAR/VEURE
DOMINÀNCIA/SUBMISSIÓ

El regal de la comunició

Aquells i aquelles que aguanten més la mirada, que aprofiten més el contacte dels ulls senten més empatia, més sentiments positius i desitgen molt més de manifestar petits o grans detalls de la seva intimitat, de la seva vida.

Fragment que m'ha agradat del llibre "El regal de la comunicació".

Pràctica de la imatge

Després d'aprendre una série de conceptes teórics a classe sobre conceptes bàsics d'imatge digital, van realitzar, amb l'ajuda del professor, una pràctica amb el programa GIMP (un programa semblant al photoshop però gratüit i lliure que permet treballar amb imatges).
Ara nosaltres hem de fer el mateix i penjar-lo al bloc

Imatge original

Fragment de la imatge original

Per obtenir aquest fragment he utilitzat l'eina de tallar, he seleccionat aquesta part de la imatge, l'he retallat i per últim l'he guardat

Reducció del nombre de pixels de la imatge original

He reduït el nombre de pixels a 450x338, per tant té 152100 pixels. Per reduir aquests pixels de la imatge he anat a imatge i escalar imatge, després ho he guardat.

Treure un element de la imatge

Per últim he tret un element de fotografia, concretaments el nen que estava a l'esquerra jugant, amb una samarreta vermella. Per a realitzar això he utilitzat l'eina clonador.

Danses

Penjo una fotografia en la que sortim: Iria, Andrea, Ana i jo.
Avui a seminari hem fet una hora on s'han fet les exposicions d'algunes alumnes, entre elles l'Ana Cubet i jo i la següent hora la nostra professora de seminari Carmina i en Toni (professor de música) ens han ensenyat unes danses molt divertides per als nens.

Ha esta una estona molt lúdica i on hem après molt.
Hem portat uns mitjons antilliscants per tal de fer el ball de forma segura, sense possibilitat de caure.

DANSES:

• Balla aquesta dansa (dansa de presentació, expressió corporal).
• El bon rei ( dansa d'improvisació).
• Patxinta (ritme i pulsació/ notes blanques, negres i corxeres/coordinació.
• La rateta presumida (conte cantat)
• Cercle Circassià (coreografia: reproducció d'una seqüència de moviments).
• La novia (el ball d'embalat, el valset).

Aquí em podeu veure d'esquenes ballant.

Encara al tram

Noia del tram,
tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga
si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Aquest és el poema que ha llegit la nostra professora Roser Ros a la classe d'avui de Joan Salvat-Papasseit

POESIA

El dilluns verd de mar amb verd de lluna
El dimarts mitges roses
El dimecres tres gotes de llimó en un vas de ginebra
El dijous gotes de púrpura
El divendres sucre cremat amb pell de taronja
El dissabte es pinta el ulls de gris brillant
El diumenge entra per la porta blava


Aquesta és la poesia que vaig crear a classe després d'escoltar el poema que ens va llegir Roser Ros: El calendari dels colors, de Albert Ràfols.

AMICS (cançó de classe)

Si la margarida

fos molt eixerida

Seria molt amiga

De la formiga

Si l’escarabat

Fos un cap pelat

Seria molt amic

D’un mosquit

Si tots fóssim amics

Seria divertit

Podríem fer un gran crit (aahhh!!!)

A l’hora de partir.

Si un l’elefant

No fos tan gran

Seria un bon company

Del cigne de l’estany

Si una viola

Mengés tota sola

Serià l’enveja

De tota l’escola

Si tots fóssim amics

Seria divertit

Podríem fer un gran crit (aahhh!!!)

A l’hora de partir.

Cançó de saltar corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Maria Mercè Marçal

Digitalització a les aules. Treball blogosfera

El nostre grup hem escollit treballar el tema de la digitalització a les aules ja que sabem que és una novetat força interessant de comentar i volem aprofundir-ne.
Les components del grupo som:

Ana Cubet
Sara Quiñoy
Iris Salat
Laura Molina
Nuria Garrido

Resum de la notícia publicada el dia 5/09/09 al diari: el periódico de Aragón. (Adjunto la pàgina d'on l'hem tret: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=522522)

El consell de ministres va aprovar el programa "escuela 2.0", el cual preveu que aquest curs (ja començat) sigui molt diferent a tots els anteriors, i com? Digitalitzant aules arreu de tota España, amb ordinadors portàtils per a cada alumne, pissares digitals i amb 20.000 professors formats per als 420.000 alumnes de 5è de primària.
Uns dels principals objectius és que uns 7.1000 alumnes de 300 aules ja disposin dels seus ordinadors i comencin a operar amb ells. Si tot va bé el Govern extendrà aquesta proposta als cursos 6è de primària i 1er i 2n de secundària.
Ángel Gavilondo ( ministre d'Educació) explica que aquest nou projecte el que proposa és modernitzar la educació, però sense fer desaparèixer els instruments necessaris: esforç, llibres de text i professors.
Segons ell: "las nuevas tecnologías eran un apoyo en la educación y a partir de ahora van a ser parte fundamental del proceso de enseñanza y aprendizaje".

L'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a la educació potenciarà l'aprenantge visual dels alumnes i la seva participació, o suposarà una pèrdua de temps en l'àmbit escolar?

Treball revista seminari

Cita de la revista:

Protagonistes, ja!: Perspectiva de la infancia i l’adolescència. [Barcelona]. (2009), núm. 51

Llengua en què es publica: Aquesta revista està publicada en llengua catalana.

Contingut i seccions:

La revista està composta per diversos apartats com són l'editorial, diferents articles i notícies relacionats amb la infància, un debat que parlava del Consell Nacional d'infància de Catalunya.

Interès pel seminari:

“Projecte d’atenció especialitzada per fills i filles víctimes de violència familiar i de gènere”.

Aquest article ens sembla interessant ja què parla sobre l’ajuda psicològica als infants, els quals han patit violència de gènere per part de la família, normalment pares.

Aquesta ajuda la ofereix la Fundació IReS, per tal que aquest nens en un futur no arribin a ser com els pares, maltractadors, i es recuperin d’aquestes males experiències.

Cita de l’article:

PLAZA, M. psicòloga, BUSTAMANTE, J. psicòleg, ROCHE, Fi. Educadora. FABRA,N. Directora de recerca, desenvolupament i formació. Fundació IReS, S.A.FUNDACIÓ IReS, S.A. // “Projecte d’atenció especialitzada per fills i filles víctimes de violencia”. Protagonistes, ja! Perspectiva de la infancia i l’adolescència. (2009), nº 51, p. 10-11.

Resum de l’article:

La IReS és una organització que s’encarrega de millorar la societat, centrant-se en quatre àmbits: inclusió social, infància i familia, accions contra la violència familiar i de gènere i acció social en el sistema judicial.

Aquest article es centra en l’àmbit de la violència familiar i de gènere, respecte els ifants que són maltractats per part dels pares, ja sigui de forma psicològica com física, i per les mares que no connecten amb els seus fills.

El projecte que realitza la IReS es que l’infant pugui tenir una llar tranquila, sense problemes i alhora prevenir les possibles seqüeles que aquest pot desenvolupar en el seu futur, com alteracions físiques, emocionals i conductuals (transtorn del son, baixa autoestima, agressivitat…).

Els nens i nenes es pregunten el perquè d’aquestes situacions i arriben a creure que aquestes són les formes correctes de conviure amb la resta de gent.

L’IReS s’encarrega d’organitzar treballs individuals i grupals, tant amb infants com amb mares. Amb els infants el procés de recuperació té una durada mínima d’un any i es realitza en tres fases: acollida, tractament i seguiment.

En aquest treball també s’impliquen les mares ja que tenen un paper fonamental en la vida dels seus fills i aprenen a connectar amb aquests, aconseguint així el vincle necessari: mare- fill.

Comentari de l’article:

Actualment hi ha molts nen que pateixen violència de gènere en l’àmbit familiar i des de fa quaranta anys l’IReS realitza una tasca per tal de millorar això.

Personalment i com a futures mestres, creiem que els projectes d’aquesta organització que es porten a terme són una bona manera de millorar la societat mper tal que els futurs pares no repeteixin les accions viscudes amb anterioritat.

La mare té un paper molt important en l’educació del fill i a d'aconseguir que es produeixi una comunicació assertiva amb aquest, per això, estem d’acord en la recuperació de la mare com a tal.

Sobre els wikis

- Són democràtics.
- Promou l'escriptura.
- Faciliten l'autoria.
- Promouen la negociació, el debat, l'argumentació com també la contraargumentació. També promouen el voluntariat.
- Anonimat responsable.

El contingut dels wikis és dinàmic, és a dir, les pàgines que trobem estructurades estan en constant moviments i poden ser actualitzades i revisades sempre que es vulgui.ç
Els wikis són intemporals. Segons els continguts les pàgines són revisades i editades.
En aquests es pot produir una interacció interna entre els usuaris editors, en canvi, en els blocs la interacció és externa amb els visitants mitjançant comentaris.