Pràctica de vídeo MOVIE MAKER

A l'aula de TIC vam parlar sobre el llenguatge visual.

A continuació hem tingut que fer nosaltres una pràctica mitjançant el programa movie maker, el qual permet fer un únic vídeo format per clips, imatges i àudios.
Com també es poden posar transicions entre clip i clip, efectes (canvi de colors, zoom...entre altres),
crèdits d'entrada, en el mateix clip, en el clip següent o al final del vídeo.

He silenciat tots els clips per després posar una cançó que dura tot el vídeo.
He afegit crèdits, transicions, efectes, àudio.

Per últim he guardat el vídeo a l'escriptori en format wmv, l'he penjat al youtube i per tal de poder fer-lo públic en el meu bloc he copiat el codi EMBED pertanyent.

Aquí us presento el meu resultat:

Llenguatge poètic, publicitari i quotidià

Ahir a la classe de comunicació vam fer un debat sobre el llenguatge poètic, publicitari i quotidià.
La classe dividida en dos grups A i B, segons les indicacions de la Roser Ros, es va dividir en 3 subgrups cadascun de 8, 9 persones.
Apart hi havien quatre moderadores que s'encarregaven d'organitzar el debat, donaven el torn de paraula quan era necessari i si algú no participava li feien alguna pregunta per tal que tothom parlés.
Cada subgrup defensava un dels llenguatges esmentats. El meu grup i jo defensàvem el quotidià i dèiem d'ell que:

• És un llenguatge espontani, verbal, fluït.
• No està estructurat
  
• Segons el to que utilitzis pot significar una cosa o una altre, transmetent així ràbia, dolor, tristesa, alegria...
• No té un temps determinat.
• És la mare de totes les mares, la base de tot llenguatge.
  

Finalment després del debat s'ha arribat a la conclusió de que els tres llenguatges es complementen.

Blogosfera:"Ordinadors personals a les aules. Una prioritat?"

Aquest article de Walter-García Fontes (president de la FaPaC), parla sobre si el fet d'imposar aquests ordinadors és una prioritat o no.
Walter-García ens exposa els diferents inconvenients què hi ha en quan a això, com per exemple que el professorat no està preparat, hi ha dubtes sobre com complementar aquests ordinadors amb el material didàctic tradicional, dubtes per part de les famílies, les quals no saben si aquests ordinadors s'utilitzen només per a ús educatiu...

LA FaPaC també es qüestiona si el fet d'utilitzar els ordinadors és prioritari quan hi han escoles que tenen mancances en l'edifici i en equipaments i materials.

Podeu llegir l'article en l'enllaç següent:
http://www.3cat24.cat/noticia/405851/altres/Ordinadors-personals-a-les-aules-Una-prioritat

El planeta de l'omni

El meu omni "pal de pluja" viu en aquest planeta, fet a educació visual i plàstica.

Hem partit de la base d'una fullola i sobre ella hem creat el nostre propi planeta, utilitzant diferents materials com: cartró pedra, paper de seda, papel cel·lofan, cartulines de colors, paper maché...etc.

Podíem portar algun material que no estigués a la classe per personalitzar el nostre planeta, el qual està dotat d'imaginació.

Qui sou vosaltres? (tercera i última versió)

On sou?
On us trobeu?

Es busquen dos grans ulls,
dos ulls espavilats
que miren a tots costats.

Són verds com la maragda,
atents, oberts
i ben desperts.

On sou?
On us trobeu?

Reflecteixen alegria,
simpàtics i vius,
tot ho diuen.

Bonics i xerraires,
els agrada observar,
i gaudeixen amb paisatges.

On sou?
On us trobeu?

Dos entorns per a l'educació infantil

Dos entorns per a l'educació infantil

Qui sou vosaltres? (Segona versió)

On esteu?
On us trobeu?

Es busquen dos grans ulls,
dos ulls espavilats
que miren a tots costats.

Són verds com la maragda,
no sabem on s'amaguen,
atents, oberts
i ben desperts.

On esteu?
On us trobeu?

Plens d'autoestima
reflexen alegria,
simpàtics i vius,
tot ho diuen!

Bonics i xerraires,
els hi agrada observar,
gaudeixen amb paisatges,
ajuda'm a buscar!

On esteu?
On us trobeu?

OMNI

Nom: Arròtub (arròs+tub)

Classificació

• científic: idiòfon (indeterminat).
  
• tradicional: percussió.

Materials utilitzats

• Tub de cartró (30 cm aprox.).
• arròs.
• tisores.
• agulles.
• aquarel·les.
• plàstic.
• dos rodonetes de cartró per tapar els dos laterals.

Descripció de la construcció
Primer de tot necessitem un tub de cartró d'uns 30 cm, que sigui dur.
Anem pel primer pas: clavem les agulles (les quals jo he comprat de colors per donar-li una imatge més animada i alegre), una per una, sense un ordre determinat, aleatòriament.
Un cop clavades, he pintat amb les aquarel·les un costat taronja, l'altre groc i la part del mig (que servirà per agafar-lo) de color verd, deixem assecar i després retallem una rodona de cartró i l'he enganxat en un dels forats laterals fent-los coincidir, per tal que no caigui l'arròs (després taparem l'altre)
Anem pel següent pas, que consistirà en posar dins l'arròs (no cal posar-hi massa!), l'objectiu és que en el moment de fer-lo sonar, sembli aigua, sembli pluja.
El penúltim pas ha sigut tapar l'altre forat per evitar la caiguda de l'arròs.
Per últim he els dos laterals (menys la part del mig), amb plàstic transparent per tal que no caiguin algunes agulles i sigui una forma segura de tocar l'instrument.

Manual d'instruccions

Hi han dos maneres de tocar-lo:

1. Posem el tub en posició horitzontal, agafant-lo pel la part central (zona verda), i el girem fent mitja circumferència (180º), primer cap a un costat, després cap a l'altre (so de la pluja).
   
2. Intentant que l'arròs ens quedi a la part central, agafem l'arròtub alter cop per la part central i el movem de d'alt a abaix provocant un ritme, com si fos una maraca.

Fotografia de l'instrument


Videos

Històries sonores

M'agradaria comentar la classe que hem fet avui a seminari.
Ens hem agrupat per parelles i cadascuna tenia 5 imatges de diferents ambients (ciutat, camp, una tempesta en el bosc, una fira, una casa...) que formaven una història.
Què s'havia de fer?
Aquestes imatges estaven desordenades i per tal d'ordenar-les i construir la història teníem que escoltar amb un cassette els diferents sons que feien aquestes.
Per exemple a nosaltres ens han tocat les següents: una imatge d'un camp on s'escoltaven vaques, ocells, etc ; un altre imatge d'unes gotes de pluja caient suaument ja que representava que estava començant a ploure; una altre imatge d'una gran tempesta, amb trons i molta pluja, on s'escoltaven els respectius sons; un peu trepitjant fang; i per últim un gos que rascava la porta per poder entrar a casa, ja que l'amo l'havia tancat sense adonar-se'n.

Les imatges que he escrit ja estan ordenades i per tant la història dita.

Després d'acabar amb aquest joc ens hem reunit en dos grups de sis persones cadascun y amb una gravadora i una càmera de fotografies he fet el mateix, és a dir, formar una història amb imatges i sons de la biblioteca.

Pròximament aportaré al bloc aquesta seqüència d'imatges i sons.

L'escola oberta

Avui a la classe de seminari hem vist un vídeo que tractava sobre diferents escoles en diferents països d'Europa, com Berlín.

Escoles on els professors conviuen amb diversitat de nens i on també col·laboren els pares per tal que els nens es sentin més confiats.

Ara citaré algunes informacions que m'han sobtat d'aquest vídeo:

-Nen somalí que pateix estrés a causa de problemes familiars, li costa dormir a l'escola a no ser que la mare li canti una cançó de bressol, com que la mare no pot estar allà cada dia decideixen gravar-li en un cassette aquesta cançó per tal que el nen aconsegueixi agafar son.

-"La educació no és només de la mare". El pare al igual que la mare té responsabilitats que ha d'assumir per tal que els dos participin en l'evolució del nen.

-M'ha impressionat com aquests nens des de ben petitets ja aprenen diferents idiomes ja que les educadores els llegeixen contes mentre els hi expliquen en un altre idioma, etc.

-Cal mantenir un espai "hogareño". S'ha de fer el possible per tal que els nens estableixin confiança amb els altres, amb els educadors i amb l'escola.

-No fa falta comprar joguines que costin una fortuna; els nens tant petits han d'explorar, mastegar, menjar, tocar... i amb qualsevol cosa ja experimenten.

-El professor de música ha de saber transmetre als alumnes que "la música és expressió de sentiments".

-Els educadors hem de donar-nos conte de la desigualtat, aconseguir que els alumnes siguin forts i surtin en defensa dels seus drets.

-En aquestes escoles els grups no són tancats, no estan dividits.

Tots a la biblioteca!

La pràctica que havíem de fer era la següent:
Primer teníem que pensar un número (jo el 8) mentre ens dirigiem a la biblioteca de la universitat.
Un cop allà calia escollir una prestatgeria, qualsevol.
El tercer pas consistia en comptar fins el llibre número 8 i obrir-lo per la pàgina número 8.
L'últim pas consistia en comptar fins la línia 8 i escriure-la en un full, i així varies vegades.


Aquestes són les escollides:
-Sempre estic buscant alguna cosa
-La Virgi respirava de pressa, feia
-no els va tornar a veure, però estava
-les portes estaven tancades de veritat
-apareixia, sobretot les nits de lluna plena
-doncs, que és força estrany
-va sentir crits de lluita
-l'actor va treure de la maleta


I el resultat després de combinar les diferents paraules per tal de formar un poema ha sigut el següent:

L'actor apareixia
les nits de lluna plena
crits de lluita feia
no els va tornar a veure.


Sempre respirava de pressa
buscant alguna cosa
la va treure de la maleta
sobretot va sentir les portes.

Tancades de veritat
doncs, que estic buscant
es força estrany
la Virgi estaven buscant.