Quadern de viatge 2 LÍNEA - COLOR

Plastica Linea Color

View more presentations from Nuria.

Mi escuela sabe a naranja

Definitivo Mi Escuela Sabe a Naranja

Intervenció de síntesi al blog

El fet de crear un blog ha estat una experiència molt diferent a les ja fetes i molt interessant.
Aquest conté pràctiques sobre les distintes assignatures realitzades durant aquest semestre.
Cada alumne té el seu blog i entre tots compartim activitats, gustos, formes, interessos, apunts...entre altres característiques, ajudant-nos si necessitem ajuda alguna vegada.
He anat publicant entrades al blog quan creia necessari fer-ho, quan volia destacar alguna cosa important...però tampoc he volgut posar-hi tot d'apunts per què no crec que sigui necessari que estiguin tots.

Penso que crear un blog és una bona manera d'endinsar-nos en les noves tecnologies, en nous programes, en noves pàgines webs desconegudes fins ara. És un bon mitjà per aprendre aquestes coses i en un futur, nosaltres, poder aplicar-les a les nostres escoles, ja que, avui dia tothom o casi tothom necessita d'aquesta tecnologia per moure's pel món.


Destacaré dues intervencions: l'Audacity i el Viquipèdia.

L'Audacity, perquè m'agrada molt la música i hem sembla una manera molt interessant de jugar amb aquesta, amb les veus, pujar i baixar tons, silenciar...etc. En definitiva una manera molt original i innovadora per a mi, modificar un arxiu àudio al teu gust.


El Viquipèdia, perquè no sabia que qualsevol persona pogués modificar l'informació, pogués editar-la. M'ha agradat poder crear una pàgina nova amb el meu grup: Marta Muñoz, Silvia de Dios i jo.
Hem quedo amb el que après gràcies al llibre d'estil, com: fer enllaços interns i externs, crear referències, citacions...entre altres.

Facebook

Aquest vídeo , que he trobat al youtube, tracta sobre la famosa xarxa social: facebook, la qual avui en dia utilitzem moltes persones arreu del món.
La veritat és que a mi m'ha impressionat; mireu-lo i adoneu-vos que totes les dades que compartiu en aquesta xarxa les pot veure més gent de la que vosaltres creieu.

Pintura digital

Aquí us adjunto un vídeo que vaig gravar a plàstica.
Al final de la classe i després de fer cadascú la seva pràctica individual, vam estar gaudint sobre un paper que ocupava tota la taula. Per fer-ho vam pintar-lo utilitzant les mans (dits, punys, tot el palmell...), convertint-se en un moment molt relaxant i divertit!

Diccionaris. Joan Caromines (2a part)

A partir de tota l'informació recol·lectada dimecres passat sobre Joan Caromines, a la classe de Comunicació Oral, escrita i digital, hem treballat amb els mateixos grups, els tres tipus de llenguatge coneguts prèviament: publicitari, quotidià i poètic.

LLENGUATGE PUBLICITARI

Aquest és l'eslògan que hem creat per tal de vendre el diccionari de Joan Caromines:
És important convèncer al públic, persuadir-lo per tal que el compri.

Amb les passes i paraules de Joan Coromines, emprèn un nou viatge ple de coneixement.
Si vols gaudir de la natura, emportat una bona cultura.

Diccionari de Joan Coromines

(És important convèncer al públic, persuadir-lo per tal que el compri).

LLENGUATGE POÈTIC

A partir dels significats de les paraulesb que vam trobar al diccionari: comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb, hem creat el següent poema:

Infantilis, infantatus
A l’escola hem d’anar
Infantitus, infantilis
Per aprendre a comunicar.

Infantil, infantina
Amb energia has de participar
Infantinol, infantinar
Per poder avençar.

Infanti, Infantinus
Aviat aprendràs
Infantiti, infantinar
Amb Joan Coromines aprendràs.

LLENGUATGE QUOTIDIÀ

A partir de les paraules que vam buscar al diccionari(comunicació, escola, infantil, l’adverbi aviat i la preposició amb) hem creat un diàleg en el que hi apareixen aquestes paraules amb les respectives definicions.

Narrador: Un grup d’estudiants s’ha trobat a la biblioteca de l’escola per fer un treball.

Alumna 1: Hola Carol, com portes la feina?.

Alumna 2: No vaig gaire bé.

Alumna 1: Per què?.

Alumna 2: Perquè no trobo algunes paraules que ens van repartir per poder fer el treball.

Alumna1 : Ho has buscat al diccionari que hi ha a l’escola de Joan Cormonines? Jo les he trobat allà.
Alumna 1: Ahh! dons hem sembla una bona idea. Què és el que has trobat tu?.

Alumna 2: A mi hem tocava buscar la paraula "infantil”, i he trobat que prové del llatí infantilis, renovellat com infantivol amb terminació catalana.

Alumna 3: Eiiii!! Esteu aquí. Us estava buscant.
He trobat la procedència de la paraula “aviat”, i diu que prové dels antics viats, vivats i ivats. No sé com ho podrem posar en el treball, penso que són molt complicades.

Alumna 1: “Amb” segons el diccionari, prové de l’alteració de la forma “ab” i de la combinació “am amb ab” ha resultat la forma d’avui i la predominant.

Alumna 2: Ahhh!!!! Doncs ara ja tenim totes les definicions. Ja els hi podem comunicar a la resta de companys que el treball està acabat!.

Alumna 1: Ara només falta imprimir-ho i entregar-ho.

Google docs

En una de les classes de Gestió de la Informació i TIC vam treballar els documents de google, un servei gratuït mitjançant el qual es poden compartir documents de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis.., publicar-los...etc.
Personalment crec que el google docs és una forma molt útil de treballar en grup ja que d'aquesta manera hi ha una col·laboració per part de tots els integrants, permetent així compartir dades, idees, reflexions i experiències amb tot el grup i fomentant una coordinació correcte amb tots els integrants, els quals treballen amb un únic document al qual es pot accedir des de qualsevol ordinador que estigui connectat a la xarxa, on queda emmagatzemat.

Ara us presento la pràctica que vaig realitzar a classe, pas per pas, amb el meu grup: Arantxa Rubio, Iris Sala, Arantxa Hernández, Ana Cubet y Sara Quiñoy:

1-Sara Quiñoy ha sigut l'encarregada de posar inici a aquesta pràctica. Ha creat un document a Google docs el tema del qual ha sigut la sortida d’un cap de setmana a una casa rural.
Posteriorment ha compartit (mitjançant l'eina compartir) i ens ha invitat a aquest document (mitjançant l'eina convida usuaris) per tal que la resta del grup també pogués accedir-hi.
Ha escrit les nostres direccions de gmail i la del nostre professor Jordi Simón.
D'aquesta manera totes les integrants del grup, mitjançant l'eina edita, podem modificar el document en línia i simultàniament i posteriorment desar-lo per tal de no perdre la informació.

Clicant aquí trobareu el nostre document de text:

http://docs.google.com/Doc?docid=0Ac47Nm_IE2U2ZDh2NmJ4dF8waGtqOTUyY3c&hl=en

2- El segon pas ha consistit en crear una presentació, compartir-la i posteriorment emprar-la com a eina de comunicació.
La nostre presentació conté una portada, un índex i a continuació distintes diapositives on cada integrant de grup ha escrit el que ja havia escrit en el document de text.
Mentrestant hem utilitzat el quadre de diàleg de la dreta de la finestra per tal de comunicar-nos en línia i anar elaborant la presentació.

Aquí podeu veure la presentació:





3- El tercer i últim pas ha consistit en crear un formulari i un full de càlcul.
Aquest full de càlcul, emprat en aquest cas amb una finalitat diferent a la principal (recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfics a partir d'aquestes dades) recull la informació del nostre formulari.
Primer de tot hem clicat sobre l'eina formulari i sobre crear formulari, posteriorment hem escrit preguntes amb distintes opcions de respostes, que cada integrant a contestat individualment, per últim hem clicat a fer i finalment a desar.

Aquesta és l'adreça del nostre formulari:

http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE6MA

I aquesta l'adreça del full de càlcul:

http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0Au3-hzq6KMG4dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE&hl=en&invite=CIayhekK

Totes aquestes dades queden recollides en aquest gràfic:

http://spreadsheets.google.com/viewanalytics?formkey=dDNQaW9PVTZwVFB1WEU2dDVQSDVITUE6MA



Aquesta pràctica ha estat molt interessant.
Mai havia treballat amb google docs, ni sabia que es podien elaborar presentacions, fulls de càlcul ni formularis.
Ha estat una experiència molt enriquidora i m'he sentit molt còmode amb les meves companyes mentre compartíem els diferents documents de forma on line i a temps real.

Anuncis publicitaris

Cadena: TVE
Enllaça amb la sèrie: la Señora
Hora: 15:55
Què es vol vendre? Un rellotge lotus
On es desenvolupa l'acció? Bàsicament en un tren.
Descripció de l'escenografia: Una parella descendeix d'un helicòpter al sostre dels vagons d'un tren en marxa i van passant-los amb molta dificultat. S'ajuden mútuament fins que arriben al seu destí que sembla ser una festa privada a la qual només poden accedir aquelles persones que tinguin el rellotge lotus. En arribar a l'entrada de la festa que es troba dins d'un dels vagons el porter els deixa entrar en veure que porten el rellotge i els deixa passar. Allà troben una festa molt animada i cool.
Eslògan: Acció, risc, aventura, tres atributs que et faran arribar a temps allà on vulguis, Lotus code.








Cadena: TVE
Enllaça amb la sèrie: la Señora
Hora: 15:55
Què es vol vendre? Perfum tresor Lancome.
On es desenvolupa l'acció? En un dels pont que creua el Sena. Al fons es pot veure Notre Dame.
Descripció de l'escenografia: una parella s'abraça al mig d'un dels ponts que creua el riu Sena, a París. Aquests guarden dos tresors: TRESOR LANCOME (perfum) i el tresor del seu amor.
Eslògan: si vols gaudir d'un bonic amor amb la teva parella posa't perfum TRESOR LANCOME.

Diccionaris

Dimecres passat, a comunicació, escrita i digital, es va parlar sobre els diferents diccionaris..
La Roser va destacar-ne cinc d'importants:

• Frances de Gorjamoll i Mossen Antoni Alcover, diccionari català-balear i valencià.
  
• Joan Coromines.
• Gran enciclopèdia catalana.
• Institut estudis catalans (1995).

Els dos últims són els que més es solen consultar gràcies a la seva facilitat d'accedir a través d'Internet.
S'han seguit les pautes que deia la Roser, les quals en consistit en:
Primer, s'ha dividit la classe per grups A i B, dins dels quals es van formar quatre subgrups, un per a cada llenguatge:

• Grup A1: Joan Coromines
• Grup A2: mossèn Alcover i confecció del seu diccionari.
• Grup B1: buscar informació sobre Pompeu Fabra, la seva persona, diccionari.
• Grup B2: diccionari gran enciclopèdia catalana i institut estudis catalans

Segon: s'ha buscat informació de Joan Caromines i aquí està el resultat del grup A1:

Joan Caromines nascut l'any 1905 a Barcelona, és fill de l'escriptor Pere Caromines i la pedagoga Celestina Vigneaux. Van crear un diccionari etimològic català en el seu honor “a la memòria de coromines”.

Joan Caromines va ser llicenciat en lletres i obra l'any 1927 a la UB. També aquest any es va convertir en un exel·lent professor auxiliar de llengües àrabs i llatí a la UB.

Tres anys més tard, 1930, va ser incorporat per Pompeu com a secretari en les oficines lexicogràfiques de l’IEC. Aquest any el govern argentí li va concedir una plaça de professor de gramàtica superior castellana i de llatí a la universitat de Cuyo.

Va tenir l'honor de rebre una beca per la preparació “Diccionario crítico etimologico de lengua castellana”.

Anys més tard, 1946, va ser professor de filosofia a la universitat de Chicago

L'any 1952 torna a Catalunya

Anys més tard decideix, el 1977, decideix crear un diccionari etimològic de la llengua catalana, el qual té una gran diversitat de diccionaris que el van agrupar en aquest.

A continuació us nombraré el nombre de diccionaris que va fer Joan Caromines:

• Diccionari etimològic històric
• Diccionari d’autoritats
• Diccionari dialectal
• Normatiu
• Romànic

Jclic

Avui la classe de TIC m'ha agradat molt.
Hem creat una activitat educativa anomenada Jclic per tal de treballar les fruites, els seus colors...

Aquesta és la meva direcció
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/NuriaGarrido/fruites.htm

Creació d'un nou jclic:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/NuriaGarrido/animals.htm

Llenguatge poètic, publicitari i quotidià (2)

Dimecres passat dia 2 de desembre, vam definir cadascun d'aquests llenguatges amb les seves característiques, sabent ja que els tres llenguatges són igual d'importants i que es necessiten mútuament
Són llenguatges amb una finalitat "comercial" ja que sempre que es produeix algun d'aquests s'exposen o venen unes determinades idees.

• Llenguatge poètic: aquest llenguatge es caracteritza per ser estètic amb una melodia, amb un ritme aparent i per tenir figura. Aquest ens pretén evocar representacions mentals, és a dir, mentre llegim o escoltem el poema es creen unes imatges a la nostra ment.

No tots els poetes fan poemes per persuadir, sinó per alliberar-se dels seus sentiments, per desfogar-se

• Llenguatge quotidià: és el llenguatge més espontani i fàcil alhora de comunicar-se. Aquest és el primer que s'aprèn a la vida i es caracteritza per ser un llenguatge altruista.
  

• Llenguatge publicitari: és un llenguatge utilitzat per persuadir a un determinat públic, per seduir-lo. Aquest, el qual incorpora els altres dos llenguatges (poètic i quotidià), intenta vendre algun producte donant-li una forma atractiva i cridanera.
  

Fluxogrames i mapes conceptuals

Dijous passat, 3 de desembre, hem parlat sobre els fluxogrames i els mapes conceptuals. Els primeres són una eina utilitzats bàsicament per processos, molt útils per als futurs mestres per tal de poder planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional, com també per difondre coneixements als alumnes.

Els fluxogrames es representen mitjançant la següent simbologia:




A continuació us presento la pràctica de fluxogrames sobre "el procés de creuar un semàfor".





Els segons, mapes conceptuals, els utilitzem per fer gràfiques.
Abans de crear un cmap hem de fer una selecció i jerarquització del concepte escollit, pensar com distribuirem i relacionarem aquests conceptes per tot l'espai i a continuació d'aquest procés previ donarem pas a la creació gràfica pertanyent.
Important no repetir conceptes.

La pràctica que havíem de fer ha consistir en crear un cmap sobre un sopar de Nadal:

Llegenda

Llegenda Power

View more presentations from sannana.

Llegenda Word

Visita a l'escola

Diari escola


A continuació us mostro unes fotografies de l'escola extretes de la web de l'escola.
Jo no vaig fer-ne perquè tinc la càmera espatllada.



Entrada a l'escola





Pati de sorra a l'escola


Cuina pròpia



Dormitori lactants

Historieta seminari

Fa unes setmanes la Carmina ens va proposar anar per la universitat fent fotografies i grabant sons per tal de fer una historieta.

Aquest és el nostre resultat:



Historia

Avui dilluns, l’Oriol no té classe a la universitat però com que és un noi molt aplicat, decideix anar-hi perquè necessita informació per realitzar un treball de psicologia.



Però abans de començar cal agafar forces, així doncs, decideix passar pel bar per fer un cafè i menjar un bon entrepà, i més tard puja al segon pis direcció a la biblioteca.



Un cop allà, cerca al catàleg de l’ordinador en quina prestatgeria podrà trobar el llibre que necessita per fer el treball i va cap aquesta per tal d’obtenir-lo.

Amb molta atenció se'l llegeix i agafa els apunts necessaris per realitzar correctament el seu treball.


Finalment quan ja té tota la informació necessària decideix tornar a casa amb la seva motocicleta, un medi de transport que el farà arribar al seu lloc de destí en un tres i no res.

Etnopoesia

Etnopoesia és una forma de comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.
Les societats tradicionals sense escriptura , difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.
La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos, és per això que necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.
L'etnopoesia és l'art verbal realitzat per persones que tenen talent en l' improvisació. Aquest art es caracteritza per:

• L'expressió a través de la paraula amb recursos del llenguatge poètic: metàfora, rima, anàfora, metàfores...
• Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o siguin "competents".
  
• Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emissor i receptor.

Pràctica de vídeo MOVIE MAKER

A l'aula de TIC vam parlar sobre el llenguatge visual.

A continuació hem tingut que fer nosaltres una pràctica mitjançant el programa movie maker, el qual permet fer un únic vídeo format per clips, imatges i àudios.
Com també es poden posar transicions entre clip i clip, efectes (canvi de colors, zoom...entre altres),
crèdits d'entrada, en el mateix clip, en el clip següent o al final del vídeo.

He silenciat tots els clips per després posar una cançó que dura tot el vídeo.
He afegit crèdits, transicions, efectes, àudio.

Per últim he guardat el vídeo a l'escriptori en format wmv, l'he penjat al youtube i per tal de poder fer-lo públic en el meu bloc he copiat el codi EMBED pertanyent.

Aquí us presento el meu resultat:

Llenguatge poètic, publicitari i quotidià

Ahir a la classe de comunicació vam fer un debat sobre el llenguatge poètic, publicitari i quotidià.
La classe dividida en dos grups A i B, segons les indicacions de la Roser Ros, es va dividir en 3 subgrups cadascun de 8, 9 persones.
Apart hi havien quatre moderadores que s'encarregaven d'organitzar el debat, donaven el torn de paraula quan era necessari i si algú no participava li feien alguna pregunta per tal que tothom parlés.
Cada subgrup defensava un dels llenguatges esmentats. El meu grup i jo defensàvem el quotidià i dèiem d'ell que:

• És un llenguatge espontani, verbal, fluït.
• No està estructurat
  
• Segons el to que utilitzis pot significar una cosa o una altre, transmetent així ràbia, dolor, tristesa, alegria...
• No té un temps determinat.
• És la mare de totes les mares, la base de tot llenguatge.
  

Finalment després del debat s'ha arribat a la conclusió de que els tres llenguatges es complementen.

Blogosfera:"Ordinadors personals a les aules. Una prioritat?"

Aquest article de Walter-García Fontes (president de la FaPaC), parla sobre si el fet d'imposar aquests ordinadors és una prioritat o no.
Walter-García ens exposa els diferents inconvenients què hi ha en quan a això, com per exemple que el professorat no està preparat, hi ha dubtes sobre com complementar aquests ordinadors amb el material didàctic tradicional, dubtes per part de les famílies, les quals no saben si aquests ordinadors s'utilitzen només per a ús educatiu...

LA FaPaC també es qüestiona si el fet d'utilitzar els ordinadors és prioritari quan hi han escoles que tenen mancances en l'edifici i en equipaments i materials.

Podeu llegir l'article en l'enllaç següent:
http://www.3cat24.cat/noticia/405851/altres/Ordinadors-personals-a-les-aules-Una-prioritat

El planeta de l'omni

El meu omni "pal de pluja" viu en aquest planeta, fet a educació visual i plàstica.

Hem partit de la base d'una fullola i sobre ella hem creat el nostre propi planeta, utilitzant diferents materials com: cartró pedra, paper de seda, papel cel·lofan, cartulines de colors, paper maché...etc.

Podíem portar algun material que no estigués a la classe per personalitzar el nostre planeta, el qual està dotat d'imaginació.

Qui sou vosaltres? (tercera i última versió)

On sou?
On us trobeu?

Es busquen dos grans ulls,
dos ulls espavilats
que miren a tots costats.

Són verds com la maragda,
atents, oberts
i ben desperts.

On sou?
On us trobeu?

Reflecteixen alegria,
simpàtics i vius,
tot ho diuen.

Bonics i xerraires,
els agrada observar,
i gaudeixen amb paisatges.

On sou?
On us trobeu?

Dos entorns per a l'educació infantil

Dos entorns per a l'educació infantil

Qui sou vosaltres? (Segona versió)

On esteu?
On us trobeu?

Es busquen dos grans ulls,
dos ulls espavilats
que miren a tots costats.

Són verds com la maragda,
no sabem on s'amaguen,
atents, oberts
i ben desperts.

On esteu?
On us trobeu?

Plens d'autoestima
reflexen alegria,
simpàtics i vius,
tot ho diuen!

Bonics i xerraires,
els hi agrada observar,
gaudeixen amb paisatges,
ajuda'm a buscar!

On esteu?
On us trobeu?

OMNI

Nom: Arròtub (arròs+tub)

Classificació

• científic: idiòfon (indeterminat).
  
• tradicional: percussió.

Materials utilitzats

• Tub de cartró (30 cm aprox.).
• arròs.
• tisores.
• agulles.
• aquarel·les.
• plàstic.
• dos rodonetes de cartró per tapar els dos laterals.

Descripció de la construcció
Primer de tot necessitem un tub de cartró d'uns 30 cm, que sigui dur.
Anem pel primer pas: clavem les agulles (les quals jo he comprat de colors per donar-li una imatge més animada i alegre), una per una, sense un ordre determinat, aleatòriament.
Un cop clavades, he pintat amb les aquarel·les un costat taronja, l'altre groc i la part del mig (que servirà per agafar-lo) de color verd, deixem assecar i després retallem una rodona de cartró i l'he enganxat en un dels forats laterals fent-los coincidir, per tal que no caigui l'arròs (després taparem l'altre)
Anem pel següent pas, que consistirà en posar dins l'arròs (no cal posar-hi massa!), l'objectiu és que en el moment de fer-lo sonar, sembli aigua, sembli pluja.
El penúltim pas ha sigut tapar l'altre forat per evitar la caiguda de l'arròs.
Per últim he els dos laterals (menys la part del mig), amb plàstic transparent per tal que no caiguin algunes agulles i sigui una forma segura de tocar l'instrument.

Manual d'instruccions

Hi han dos maneres de tocar-lo:

1. Posem el tub en posició horitzontal, agafant-lo pel la part central (zona verda), i el girem fent mitja circumferència (180º), primer cap a un costat, després cap a l'altre (so de la pluja).
   
2. Intentant que l'arròs ens quedi a la part central, agafem l'arròtub alter cop per la part central i el movem de d'alt a abaix provocant un ritme, com si fos una maraca.

Fotografia de l'instrument


Videos

Històries sonores

M'agradaria comentar la classe que hem fet avui a seminari.
Ens hem agrupat per parelles i cadascuna tenia 5 imatges de diferents ambients (ciutat, camp, una tempesta en el bosc, una fira, una casa...) que formaven una història.
Què s'havia de fer?
Aquestes imatges estaven desordenades i per tal d'ordenar-les i construir la història teníem que escoltar amb un cassette els diferents sons que feien aquestes.
Per exemple a nosaltres ens han tocat les següents: una imatge d'un camp on s'escoltaven vaques, ocells, etc ; un altre imatge d'unes gotes de pluja caient suaument ja que representava que estava començant a ploure; una altre imatge d'una gran tempesta, amb trons i molta pluja, on s'escoltaven els respectius sons; un peu trepitjant fang; i per últim un gos que rascava la porta per poder entrar a casa, ja que l'amo l'havia tancat sense adonar-se'n.

Les imatges que he escrit ja estan ordenades i per tant la història dita.

Després d'acabar amb aquest joc ens hem reunit en dos grups de sis persones cadascun y amb una gravadora i una càmera de fotografies he fet el mateix, és a dir, formar una història amb imatges i sons de la biblioteca.

Pròximament aportaré al bloc aquesta seqüència d'imatges i sons.

L'escola oberta

Avui a la classe de seminari hem vist un vídeo que tractava sobre diferents escoles en diferents països d'Europa, com Berlín.

Escoles on els professors conviuen amb diversitat de nens i on també col·laboren els pares per tal que els nens es sentin més confiats.

Ara citaré algunes informacions que m'han sobtat d'aquest vídeo:

-Nen somalí que pateix estrés a causa de problemes familiars, li costa dormir a l'escola a no ser que la mare li canti una cançó de bressol, com que la mare no pot estar allà cada dia decideixen gravar-li en un cassette aquesta cançó per tal que el nen aconsegueixi agafar son.

-"La educació no és només de la mare". El pare al igual que la mare té responsabilitats que ha d'assumir per tal que els dos participin en l'evolució del nen.

-M'ha impressionat com aquests nens des de ben petitets ja aprenen diferents idiomes ja que les educadores els llegeixen contes mentre els hi expliquen en un altre idioma, etc.

-Cal mantenir un espai "hogareño". S'ha de fer el possible per tal que els nens estableixin confiança amb els altres, amb els educadors i amb l'escola.

-No fa falta comprar joguines que costin una fortuna; els nens tant petits han d'explorar, mastegar, menjar, tocar... i amb qualsevol cosa ja experimenten.

-El professor de música ha de saber transmetre als alumnes que "la música és expressió de sentiments".

-Els educadors hem de donar-nos conte de la desigualtat, aconseguir que els alumnes siguin forts i surtin en defensa dels seus drets.

-En aquestes escoles els grups no són tancats, no estan dividits.

Tots a la biblioteca!

La pràctica que havíem de fer era la següent:
Primer teníem que pensar un número (jo el 8) mentre ens dirigiem a la biblioteca de la universitat.
Un cop allà calia escollir una prestatgeria, qualsevol.
El tercer pas consistia en comptar fins el llibre número 8 i obrir-lo per la pàgina número 8.
L'últim pas consistia en comptar fins la línia 8 i escriure-la en un full, i així varies vegades.


Aquestes són les escollides:
-Sempre estic buscant alguna cosa
-La Virgi respirava de pressa, feia
-no els va tornar a veure, però estava
-les portes estaven tancades de veritat
-apareixia, sobretot les nits de lluna plena
-doncs, que és força estrany
-va sentir crits de lluita
-l'actor va treure de la maleta


I el resultat després de combinar les diferents paraules per tal de formar un poema ha sigut el següent:

L'actor apareixia
les nits de lluna plena
crits de lluita feia
no els va tornar a veure.


Sempre respirava de pressa
buscant alguna cosa
la va treure de la maleta
sobretot va sentir les portes.

Tancades de veritat
doncs, que estic buscant
es força estrany
la Virgi estaven buscant.

Refranys/ Ull i orella fan bona parella

Avui a la classe de comunicació oral, escrita i digital la nostra professora Roser l'ha començada dictant-nos uns refranys molt interessants:

Qui llengua té
a Roma va.

Parlant
la gent s'entén.

Qui s'espera
es desespera.

Tal faràs
tal trobaràs.

Sense menjar
no es pot viure.

Qui presum
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopa,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit
no té el seny gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Mars ventós i abril plujós,
tornen l'home rabiós.

Qui no s'arrisca,
no pisca.

Qui vol presumir,
ha de patir.

Qui t'entengui,
que et compri.

No hi ha any,
sense refrany.

Hem barrejat els refranys per tal d'aconseguir de nous; agafant la primera la línia amb una segona...començant amb una segona i acabant amb una primera...
Els meus resultat ha estat el següent:

Qui s'espera,
ha de patir.

Sense menjar,
no es pot viure.

Sense menjar,
fins a la sepultura.

Qui menja sopa,
no té el seny gaire eixerit.

Dins del pot petit,
no es pot viure.

Qui s'espera,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
ha de patir.

Tornen l'home rabiós,
fins a la sepultura.


Cada alumne a llegit els seus refranys i hi havien alguns molt divertits i creatius.

Després d'acabar amb el tema refranys han sortit 4 persones a recitar una poesia del llibre Poesies amb suc(entre elles jo) i 4 més que han recitat els poemes elaborats a partir de la pràctica d'anar a la biblioteca i agafar diferents línies de diferents llibres.

Poesia que he recitat: La tinta.

És massa negra, la tinta,
per escriure
coses tendres
com les que voldria dir...
i la vermella és tan plena
de foc o sang, que escriuria
mots que podrien ferir.
Val més que paris l'orella,
i escolta'm si em vols oir.

Joana Raspall


Després de recitar les 8 persones i comentar aspectes importants sobre com passar el torn a la següent persona, on situar-se, d'esquenes...etc. La professora ens ha passat unes diapositives amb el títol: Ull i orella fan bona parella, un territori de poesia visual, territori subtil, emocional...
on calien destacar quatre aspectes importants: alliberada, concentrada, universal, lúdica.

Cada diapositiva amb el seu poema visual era interessant ja que he aprés que hi han moltes formes d'expressar poesia i no només amb la tipica d'agafar un paper i posar-hi línies amb sentit, ritme i centrant-la, sinó que es pot fer poesia jugant amb les mides de les lletres, amb la forma de posar-la al paper, amb el contorn de objecte o cosa de la qual es parla al poema...etc.

Hem vist unes poesis de Pablo Neruda que m'han agradat molt i ara escric les que més m'han impactat:

Si he muerto y no me he dado cuenta
a quién le pregunto la hora?

Dime, la rosa está desnuda
o solo tiene ese vestido?

Hay algo más triste en el mundo
que un tren inmóvil en la lluvia?

Es verdad que las esperanzas
deben regarse con rocío?

Las lágrimas que no se lloran
esperan en pequeños ríos.

Fem un gelat!

Ahir a la classe de plàstica vam treballar altre vegada amb el fang.
Vam elaborar un gelat de fang quan la professora Georgina va acabar de donar-nos unes quantes pinzellades sobre quins materials utilitzar, com utilitzar-los, aspectes importants sobre el fang...etc.
A partir d'aquí cadascú ha començat a construir el seu propi gelat.
Aquesta experiència ha sigut molt original i realista, també creativa en poder fer el que volguessis (encara que personalment al principi la incertesa s'apoderava de mi i no sabia per on començar).

Què aprén el nen amb aquesta experiència?

* Textures: fang en pols, tou, amb pedres, blanc (més dúctil)...
* Estats del fang: calent, fred, moll, pols, viscós i pastós...
* Diferència de colors.
* Treballar una mateixa cosa en diferents mides ( per exemple una bola de gelat).
* Dins/fora, a sobre/a sota...
* Punts de vista.
* Estris i utilització d'aquests, com: xeringues, pals, ratlladors, espàtules...


En el gelat hi ha hagut gent que li ha posat complements per tal de cridar l'atenció del públic, de fer-lo destacar, de dignificar-lo.
En el moment d'exposar-lo sobre les vitrines del passadís he posat sota la copa un paper del color vermell per tal de fer-lo destacar i dignificar-lo, com ja he dit.
Mentre feiem aquest gelat a moltes de nosaltres ens venien records de la infància, de l'estiu... i podiem sentir l'olor d'algún fang com el blanc (ciment), i el fang de pedres (olor a metall).


Hem après diferents recursos per tal de treballar correctament amb el fang com:

* Paper amb fang en pols (per tal que si posàvem boletes sobre aquest s'aguantessis).
* Apareixen esquerdes si hi posem algun material dins del fang ja que en assecar-se perd volum.
* El fang quan s'asseca canvia de color.
* És important treballar el fang en diferents espais i posicions corporals.
* El fang pot ser una cosa efímera ( es fa i es desfà el mateix dia).
* etc



M'ha agradat molt treballar amb aquesta textura, ha estat una activitat lúdica i a més hem après molt sobre aquest material que és interessant treballar amb els nens.



Fotografies del meu gelat:

Treball vikipèdia i valoració

El meu grup i jo vam crear una aportació nova al Vikipèdia "Necessitats educatives especials".
Les components del grup som: Silvia de Dios, Marta Muñoz i jo, les quals hem creat un compte comú amb el nom d'usuari: silviadb.
La component del grup, Silvia va fer la seva aportació que va consistir en definir el nostre tema.
La Marta va aportar la integració, raons i objectius.
I jo vaig aportar les joguines per a nens i nens segons la seva discapacitat: visual, auditiva o motora.



Aquest treball m'ha semblat força interessant.
Sabia que existia l'enciclopèdia vikipèdia, i alguna vegada hi havia realitzat alguna recerca, però mai m'havia parat a aprofundir en aquesta. Ara ja en sé més, i crec que està molt ben dissenyada, és bo que tothom hi pugui col·laborar, escriure, reescriure, discutir amb els demés usuaris...per tal d'aportar una informació a molta gent.
Ha sigut també molt interessant el fet d'aprendre a enllaçar tant internament com externament.
Qualsevol barbarisme que s'escrigui serà esborrat, totes les aportacions s'han d'escriure seguint el llibre d'estil de la vikipèdia.


Aquí podreu veure les diferents aportacions que hem fet al Vikipèdia.

Es busquen

Es busquen dos ulls per Mataró
dos ulls espavilats
que miren a tots costats.

Artistes i esportistes,
s'emocionen amb la melodia d'un violí
i somriuen quan veuen un partit de voleibol.

Són verds com l'esmeralda,
bonics i xerraires,
atents, oberts,
i ben desperts.

Ajuda'm a trobar-los
perquè la seva portadora
els necessita i enyora.

TAN SOLO TU. CAMILIA.

Primer m'he baixat aquest programa per tal d'elaborar la pràctica.

Quan ja tenia l'audacity he obert una cançó mp3 "tan solo tu" de Camilia i l'he retallat a un minut. Seguidament he seleccionat un tros de la cançó i l'he silenciat per tal de poder gravar amb la meva veu i un micròfon les paraules "solo tu" afegint-hi un fading inicial i final per tal de baixar el volum de la música i fer entrar la meva veu.

Per finalitzar m'he creat un compte a la web: www.goear.com he pujat la meva cançó per tal d'adquirir el codi EMBED i aquest l'he enganxat a una nova entrada del meu bloc.
D'aquesta manera ara tothom que entri al meu bloc podrà escoltar aquesta cançó.

L'art de saber escoltar

Hi ha, en tercer lloc, el temps de la resposta. La resposta de qualitat només pot realitzar-se si va precedida d'una escolta de qualitat. (...) La resposta intel·ligent és pausada i complexa, avalua els matisos i les variables que hi ha en joc i no cau en la trampa de la provocació o de la ferida que l'altre ens hagi causat amb els seus comentaris.


En una conversa amb algú només hi haurà una bona comunicació quan hi hagi una mútua comprensió, una autèntica escolta.
En el moment de la resposta quan es contesta sense comprendre a l'altre no hi ha comunicació, sinó malentesos .
Estem acostumats en una conversació sobre tot en una discussió, a no deixar acabar de parlar a l'altre perquè alguna cosa que ha dit no ens a agradat gens i així provoquem una gran incomunicació ja que nos ens escoltem verdaderament.
La comprensió no és un treball gens fàcil ni ràpid, cal tenir molta paciència per aprendre, necessitem temps per comprendre el missatge de l'altre, assimilar-lo i contestar amb franquesa.



Fragment extret del capítol 3 "Prendre's temps" del llibre "L'art de saber escoltar".

La meva impressora

La meva impressora, la pobra està potxa
li demano paraules i em fa florindangues
li demano i em treu ratlles;
agafa paper per la boca
i se'l queda arrugat a la popa.
La pobra impressora no té memòria:
és una màquina culona que fa el que se li endoga.

Cinta Mulet

Les tres vetlletes

La Roser Ros ens va explicar el conte de les tres velletes, les quals tenien un nas que els arribava fins a la barbeta.
Eren les següents:

Aquestes tres velletes van sempre muntades a cavall de manera que la gent les por entendre, pensar...etc.

L'oïda és la més vella de les tres i la més tímida, i de vegades quan vol es deixa portar per estímuls inconscientment. És tan tímida tan tímida i capritxosa que no podria viure sense la memòria.
Aquesta aprofita algunes coses de l'oïda, les que més li fan curiositat i li criden l'atenció. La memòria és molt familiar i per aquesta raó no surt mai de casa, no li agrada ensenyar-se i necessita de la veu per aquest motiu.
La veu és la més exterior de les tres. Utilitza al llenguatge per poder comunicar a l'exterior el que la memòria li indica.
Aquesta veu es necessita d'un aparell fonador en un cos per existir.

Aplaudir?

Regalant la mirada amb la mà

Cal aplaudir quan algú recita un poema?
Això agrada als emissors?

Avui a la classe de comunicació hem reflexionat sobre això, ja que sempre que alguns alumnes reciten a classe un poema, el públic aplaudeix.
Bàsicament l'aplaudiment ve donat per la televisió, estem acostumats a utilitzar aquest mètode quan algú ens parla en públic.
Hi ha gent que això no li agrada gens, altres diuen que els reconforta, que els relaxa...

Quan aplaudim estem regalant la paraula a la següent persona, i aquesta després dels aplaudiments sap que li toca recitar.
Altres formes de regalar la paraula?
Amb la mà, amb una mini reverència... però crec que la que queda millor i la més sencilla és passar la paraula amb "la mirada".

Relacions a destacar

ESCOLTAR/SENTIR
MIRAR/VEURE
DOMINÀNCIA/SUBMISSIÓ

El regal de la comunició

Aquells i aquelles que aguanten més la mirada, que aprofiten més el contacte dels ulls senten més empatia, més sentiments positius i desitgen molt més de manifestar petits o grans detalls de la seva intimitat, de la seva vida.

Fragment que m'ha agradat del llibre "El regal de la comunicació".

Pràctica de la imatge

Després d'aprendre una série de conceptes teórics a classe sobre conceptes bàsics d'imatge digital, van realitzar, amb l'ajuda del professor, una pràctica amb el programa GIMP (un programa semblant al photoshop però gratüit i lliure que permet treballar amb imatges).
Ara nosaltres hem de fer el mateix i penjar-lo al bloc

Imatge original

Fragment de la imatge original

Per obtenir aquest fragment he utilitzat l'eina de tallar, he seleccionat aquesta part de la imatge, l'he retallat i per últim l'he guardat

Reducció del nombre de pixels de la imatge original

He reduït el nombre de pixels a 450x338, per tant té 152100 pixels. Per reduir aquests pixels de la imatge he anat a imatge i escalar imatge, després ho he guardat.

Treure un element de la imatge

Per últim he tret un element de fotografia, concretaments el nen que estava a l'esquerra jugant, amb una samarreta vermella. Per a realitzar això he utilitzat l'eina clonador.

Danses

Penjo una fotografia en la que sortim: Iria, Andrea, Ana i jo.
Avui a seminari hem fet una hora on s'han fet les exposicions d'algunes alumnes, entre elles l'Ana Cubet i jo i la següent hora la nostra professora de seminari Carmina i en Toni (professor de música) ens han ensenyat unes danses molt divertides per als nens.

Ha esta una estona molt lúdica i on hem après molt.
Hem portat uns mitjons antilliscants per tal de fer el ball de forma segura, sense possibilitat de caure.

DANSES:

• Balla aquesta dansa (dansa de presentació, expressió corporal).
• El bon rei ( dansa d'improvisació).
• Patxinta (ritme i pulsació/ notes blanques, negres i corxeres/coordinació.
• La rateta presumida (conte cantat)
• Cercle Circassià (coreografia: reproducció d'una seqüència de moviments).
• La novia (el ball d'embalat, el valset).

Aquí em podeu veure d'esquenes ballant.

Encara al tram

Noia del tram,
tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga
si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Aquest és el poema que ha llegit la nostra professora Roser Ros a la classe d'avui de Joan Salvat-Papasseit

POESIA

El dilluns verd de mar amb verd de lluna
El dimarts mitges roses
El dimecres tres gotes de llimó en un vas de ginebra
El dijous gotes de púrpura
El divendres sucre cremat amb pell de taronja
El dissabte es pinta el ulls de gris brillant
El diumenge entra per la porta blava


Aquesta és la poesia que vaig crear a classe després d'escoltar el poema que ens va llegir Roser Ros: El calendari dels colors, de Albert Ràfols.

AMICS (cançó de classe)

Si la margarida

fos molt eixerida

Seria molt amiga

De la formiga

Si l’escarabat

Fos un cap pelat

Seria molt amic

D’un mosquit

Si tots fóssim amics

Seria divertit

Podríem fer un gran crit (aahhh!!!)

A l’hora de partir.

Si un l’elefant

No fos tan gran

Seria un bon company

Del cigne de l’estany

Si una viola

Mengés tota sola

Serià l’enveja

De tota l’escola

Si tots fóssim amics

Seria divertit

Podríem fer un gran crit (aahhh!!!)

A l’hora de partir.