Refranys/ Ull i orella fan bona parella

Avui a la classe de comunicació oral, escrita i digital la nostra professora Roser l'ha començada dictant-nos uns refranys molt interessants:

Qui llengua té
a Roma va.

Parlant
la gent s'entén.

Qui s'espera
es desespera.

Tal faràs
tal trobaràs.

Sense menjar
no es pot viure.

Qui presum
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopa,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit
no té el seny gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Mars ventós i abril plujós,
tornen l'home rabiós.

Qui no s'arrisca,
no pisca.

Qui vol presumir,
ha de patir.

Qui t'entengui,
que et compri.

No hi ha any,
sense refrany.

Hem barrejat els refranys per tal d'aconseguir de nous; agafant la primera la línia amb una segona...començant amb una segona i acabant amb una primera...
Els meus resultat ha estat el següent:

Qui s'espera,
ha de patir.

Sense menjar,
no es pot viure.

Sense menjar,
fins a la sepultura.

Qui menja sopa,
no té el seny gaire eixerit.

Dins del pot petit,
no es pot viure.

Qui s'espera,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
ha de patir.

Tornen l'home rabiós,
fins a la sepultura.


Cada alumne a llegit els seus refranys i hi havien alguns molt divertits i creatius.

Després d'acabar amb el tema refranys han sortit 4 persones a recitar una poesia del llibre Poesies amb suc(entre elles jo) i 4 més que han recitat els poemes elaborats a partir de la pràctica d'anar a la biblioteca i agafar diferents línies de diferents llibres.

Poesia que he recitat: La tinta.

És massa negra, la tinta,
per escriure
coses tendres
com les que voldria dir...
i la vermella és tan plena
de foc o sang, que escriuria
mots que podrien ferir.
Val més que paris l'orella,
i escolta'm si em vols oir.

Joana Raspall


Després de recitar les 8 persones i comentar aspectes importants sobre com passar el torn a la següent persona, on situar-se, d'esquenes...etc. La professora ens ha passat unes diapositives amb el títol: Ull i orella fan bona parella, un territori de poesia visual, territori subtil, emocional...
on calien destacar quatre aspectes importants: alliberada, concentrada, universal, lúdica.

Cada diapositiva amb el seu poema visual era interessant ja que he aprés que hi han moltes formes d'expressar poesia i no només amb la tipica d'agafar un paper i posar-hi línies amb sentit, ritme i centrant-la, sinó que es pot fer poesia jugant amb les mides de les lletres, amb la forma de posar-la al paper, amb el contorn de objecte o cosa de la qual es parla al poema...etc.

Hem vist unes poesis de Pablo Neruda que m'han agradat molt i ara escric les que més m'han impactat:

Si he muerto y no me he dado cuenta
a quién le pregunto la hora?

Dime, la rosa está desnuda
o solo tiene ese vestido?

Hay algo más triste en el mundo
que un tren inmóvil en la lluvia?

Es verdad que las esperanzas
deben regarse con rocío?

Las lágrimas que no se lloran
esperan en pequeños ríos.