La Roser Ros ens va explicar el conte de les tres velletes, les quals tenien un nas que els arribava fins a la barbeta.
Eren les següents:
Aquestes tres velletes van sempre muntades a cavall de manera que la gent les por entendre, pensar...etc.
L'oïda és la més vella de les tres i la més tímida, i de vegades quan vol es deixa portar per estímuls inconscientment. És tan tímida tan tímida i capritxosa que no podria viure sense la memòria.
Aquesta aprofita algunes coses de l'oïda, les que més li fan curiositat i li criden l'atenció. La memòria és molt familiar i per aquesta raó no surt mai de casa, no li agrada ensenyar-se i necessita de la veu per aquest motiu.
La veu és la més exterior de les tres. Utilitza al llenguatge per poder comunicar a l'exterior el que la memòria li indica.
Aquesta veu es necessita d'un aparell fonador en un cos per existir.
jueves, 22 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario